L’últim L’Estel

L’Estel: la tradició mana

Per Nadal, la tradició mana i no pot faltar el nostre L’Estel de Natzaret, L’Estel per antonomàsia. Com ja hem dit, la tradició mana, i les representacions d’enguay de L’Estel es va moure dins dels cànons clàssics. O sigui, amb les mateixes escenes que els darrers anys, incloent l’encontre de les cases de Jehú i de Neftalí camí de Jerusalem que s’havia recuperat l’any anterior. Van estar molt bé les noves coreografies dels éssers infernals del primer acte, i també l’esponjament —altrament dit “menys persones al voltant del foc empentant-se per escalfar-se”— de l’escena del Bosc Nevat. Una altra novetat van ser els vestits que van estrenar Sant Miquel i Satanàs, amb desigual acceptació per part del públic. Caldrà que passin algunes temporades per tal que ens hi acostumem. Com gairebé sempre últimament, hi va haver dos repartiments, un per a cada representació.

En la primera funció, la del dia 17 de desembre de 2017, els personatges principals —i també els secundaris i el cor de pastors, és clar!— van estar a l’altura del que s’espera en un Estel. Cal destacar la solvència del David Segú i la Maria Jové en els seus papers de Satanàs i Sant Miquel, la versemblança gens impostada que l’Aleix Bonet està aconseguint per al Naïm, la veu de la Irena Hervella com a Mare de Déu i els recitats de la Mireia Martínez en el paper de Sant Gabriel.  

Els personatges còmics van estar en la línia esperada, i no van faltar els acudits inspirats en l’actualitat més rabiosa: el 155, les eleccions, Star Wars… Amb aquest truc, mai saps si segueixen el guió o improvisen. Com a fet curiós, cal esmentar l’actuació del Marc Grau i el Nil Grau (pare i fi ll) en els papers de Mataties i de Benjamí. En Joan Olivé, en Jonàs, no va deixar passar l’ocasió per fer-ne broma.

En un altre ordre de coses, va ser molt emotiu l’homenatge al recentment traspassat Tomàs Giol, amb l’escenari fosc i el canó enfocant directament el seu barret d’Uries. Després d’uns segons d’incertesa, la sala va esclatar en un fort aplaudiment mentre algú cridava: “Tomàs, va per tu!”  

En la funció del 7 de gener de 2018 es va produir la lesió del Satanàs, la Núria Recasens, a l’escena de “La temptació”. Va ser substituïda pel seu pare, en Josep Maria Recasens, un d’aquells satanassos de tota la vida que, casualment, passava per allà.

Donant-los guerra, vam comptar amb les magnífiques actuacions de la Laura Clarós com a Sant Miquel i del Guillem Arias com a Naïm. Cal destacar uns joveníssims Jonàs i Mataties, en Marc Ribalta i en Guillem Arola, cada vegada més segurs en el paper i que es van fer seu l’escenari, acompanyats del Gerard Puig com a Benjamí, fantàstic en el seu debut en el paper. També el tàndem diabòlic que formen els germans Kírian i Aleix Bonet en els papers d’Asvherus i Somiel, i les dolcíssimes interpretacions de l’Elisabet Coll i Ariadna Albertos com a Verge Maria i com a Sant Gabriel, respectivament.

Finalment, només resta aplaudir la feina de l’Elvira Fernàndez i de tot el seu equip. Aplaudir i agrair la tasca que fan per mantenir la principal tradició del Centre ben viva. En resum, un nou Estel per afegir al record de tants Estels. Tots iguals i tots diferents.

Anuncis