Durant les festes nadalenques, i des dels seus orígens, el Centre representa “L’Estel de Natzaret”, l’emblemàtica obra escrita per Ramon Pàmies i amb música de Mn Miquel Ferrer.
“L’Estel de Natzaret” és un referent, una d’aquelles activitats que ens identifica com a col·lectiu i ens dóna força com entitat. L’Estel ens acompanya quasi cada any des de gairebé la fundació del nostre Centre i és de les activitats que marquen i donen personalitat a la nostra entitat. També és un instrument perquè el Centre pugui ser un referent al barri del Poblenou. Al nostre Centre, L’Estel es representa des dels inicis de l’entitat. Força abans, doncs, que a altres localitats on també es fa tradicionalment i des de fa anys, com Mataró, en què la primera representació hi tingué lloc el 25 de desembre de 1916. De manera que L’Estel de Natzaret ha anat paral·lel a la història del Centre Moral i Cultural del Poblenou.
Que L’Estel és per a la gent del Centre quelcom més que una obra de teatre no cal ni dir-ho. Sempre ha estat palès l’interès de la Junta Directiva i de molts socis perquè aquest espectacle es presentés regularment durant tota la història de l’entitat però no sempre s’ha aconseguit.
I també hi ha hagut temporades en què, a més de L’Estel, s’han representat altres espectacles nadalencs, com els de Folch i Torres.
El text de L’Estel reuneix unes característiques que el fan apte per un ventall de públic més ampli que no només l’infantil. Hi ha gresca entre dimonis i pastors, naturalment; hi ha broma innocent de paraula i d’acció, però també hi trobem la lluita dialèctica entre Satanàs i Sant Miquel, i l’argument de la paràbola del fill pròdig que hi dóna el to d’humanitat en un terme força just. L’Estel de Natzaret ha estat i és encara una gran escola de teatre, perquè és un espectacle complet. Es diu que, per esdevenir un bon actor, s’ha d’haver començat fent clàssics. Doncs nosaltres tenim el clàssic! ¿Heu vist la quantitat de pares i mares que porten els seus fills a assajar L’Estel? Nois i noies que surten fent de diables al pròleg, o infants fent el ball de les pedretes, cantant la rondalla amb en Jonàs o ballant la graciosa dansa dels follets. La majoria són veïns del barri que no haurien vingut mai al Centre si no hagués estat per L’Estel.
Segons Joaquim Vilà i Folch, el teatre popular a Catalunya es recolza sobre dos pilars fonamentals: els pastorets i les passions. “Si Catalunya ha tingut una llarga tradició de teatre d’aficionats, el poble ha escollit dos espectacles com a base de la seva experiència teatral. La primera és la senzilla, humil, tendra i casolana representació de Els pastorets, fidelment reviscuda cada any, cita obligada que gairebé es converteix en ritus. Pastorets i passions formen les frontisses del nostre món teatral. Hereus d’una secular tradició, aquests espectacles retornen cada any amb més força i són l’últim reducte d’una manera de fer teatre que no sé si es podria definir com a ‘tradicional catalana’, però sí que té uns trets característics que es repeteixen i que gairebé no trobem en cap altre tipus de representació”.
Centre Moral i Cultural del Poblenou 