Inicis de l’Esbart Montseny

“El Montseny era exactament el mateix que l’Esbart Santa Maria”, afirmava Jaume Masjuan; un pur canvi de nom obligat per qüestions governatives degudes als temps que corrien. Al traslladar-se al local del carrer Pujades, i amb la necessitat de constituir-se en societat amb tots els permisos pertinents, a l’hora d’intentar registrar el nom d’Esbart Santa Maria el funcionari de torn els va dir: “No se puede aceptar el nombre de Santa Maria, que la Madre del Senyor no está para cosas tan triviales”.

El juny de 1950 la Junta Directiva del Centre dóna el tret de sortida del nou Esbart. Els primers responsables van ser: de la part artística, Xavier Anguera, Artur Castany de la part coreogràfica i Francesc de B. Comes de la supervisió general. Actuava de delegat a la Junta, Jaume Masjuan. Després d’uns quants mesos d’assajos, l’Esbart Montseny es presenta oficialment el dia 10 de setembre de 1951, durant la Festa Major del Poblenou, i en molt poc temps i comptant gairebé només amb una voluntat enorme i amb un treball continuat, l’Esbart Montseny es va convertir en un dels millors de Barcelona, portant el seu nom i el del Centre a molts llocs de la nostra geografia i d’Europa.

Quatre dies més tard de la seva presentació oficial, l’Esbart Montseny fa la primera sortida fora de l’entitat, al ser sol·licitat per actuar a la plaça Sanllehí. Per a fer aquesta primera sortida es va llogar una “Catalana” -el popular servei d’autobusos que feia el trajecte entre el Poblenou i el Clot- per portar dansaires i material cap al lloc d’actuació. I es tancà l’any amb una actuació dins d’unes representacions de l’òpera Marina que es van fer al Centre.

A partir d’aquí, la història de l’Esbart s’allarga fins a l’actualitat, i són innombrables les actuacions que es fan, tant al Centre Moral i Cultural del Poblenou, com a altres locals i indrets del barri del Poblenou, a la ciutat de Barcelona, a la resta de Catalunya, a altes indrets de l’estat i, fins i tots, algunes de molt recordades a altres països europeus, que resultaria feixuc de relacionar-les.

L’Esbart Montseny ha viscut èpoques glorioses i d’altres no tan reeixides durant tota la segona meitat del segle XX fins que, al 2001, s’aturen momentàniament les activitats de l’Esbart fins uns anys més tard, en què una colla d’antics dansaires reprèn la tasca de seguir divulgant els balls tradicionals catalans.