Esbart Montseny

El ball popular també és una de les activitats habituals en la història del Centre. L’Esbart Montseny manté viva la recuperació de danses populars catalanes i d’altres indrets.

El 1915 es va celebrar el primer Festival de la Dansa Catalana al Centre (que, recordem, va néixer el 1910), moment en què l’Esbart Folklore de Catalunya, que dirigia Joan Rigall, feia la seva primera actuació a l’entitat. Fins al 1935 diuen les cròniques que aquest esbart “seguí donant relleu als actes de la festa major del Centre”. I també diuen que “més tard fou dirigit pel senyor Zaldívar”. Hi ha notícia de la seva inclusió en el programa de festes organitzades amb motiu de la inauguració del local del carrer Pujades l’any1926. En aquesta actuació l’acompanyava la Cobla Barcelona i va presentar el Ball de Gitanes del Vallès “executat per trenta-dos dansaires d’ambdós sexes”. No tenim més informació d’aquest esbart, però el podem considerar un clar precedent dels que vindrien després: l’Esbart Santa Maria primer i, a partir del 1950, l’Esbart Montseny que va arribar a viure moments de gran esplendor i que, després d’uns quants anys sense activitat, ha reviscut al segle XXI.

Com recordava Jaume Masjuan, membre fundador de l’Esbart Santa Maria i de l’Esbart Montseny, “érem a la postguerra i, de fet, el naixement del Santa Maria era degut a què hi havia moltes coses que no es podien fer, però els que sentíem la terra buscàvem les sortides que podíem.”

Una d’elles eren les audicions de sardanes. I de les sardanes a les danses tradicionals catalanes només hi havia un pas. I així va néixer l’esbart dansaire Santa Maria al Centre Parroquial del carrer Pallars. La primera actuació la van fer a La Fransa, al mateix barri.

En Masjuan mencionava alguns noms de companys que van engegar el Santa Maria: Francesc d’A. Morera Ponsolat, Xavier Anguera, Francesc Morer, Albert Guardino, Francesc Sans… alguns dels quals van estar també a l’inici del Montseny. Precisament Francesc d’A. Morera ens ofereix més informació sobre la creació del Santa Maria. Ell i en Masjuan van anar a veure a un jove Josep Benet, més endavant reconegut historiador i senador, “al carrer major de Sant Andreu, on tenia una botiga–vivenda, perquè ell (Benet) ja portava moviments catalanistes i d’alguna manera controlava l’Esbart Verdaguer, protegit per molta gent catalanista, que durant aquells anys estava al capdamunt de la seva glòria.” Benet els va adreçar a Manuel Cubeles, aleshores ja amb algun càrrec oficial, que va ser qui va proporcionar el contacte amb Joan de Déu Rusca i Francesc de B. Comes.

I així va començar l’Esbart Santa Maria que, en paraules de Morera, “era com una sucursal o planter del Verdaguer”. Comes actuava com a director i Rusca com a dansaire alhora que ensenyava a ballar. Jaume Masjuan parlava d’aquells anys en què ell ballava rigodons, amb frac de vellut, però ho va fer poc temps ja que ben aviat es va dedicar bàsicament a les escenificacions… i als contactes, perquè va mantenir moltes reunions amb el reconegut  compositor Joaquim Serra -que va fer les instrumentacions d’alguns ballets per a l’esbart- i diverses converses amb Aureli Campmany, aleshores encarregat de l’Arxiu Històric de la Ciutat, que el va il·lustrar sobre diverses danses i que li va permetre fer còpies dels vestuaris documentats.

En Masjuan va aconseguir que, a la primera ballada de l’Esbart Montseny a la nova seu (l’actual del carrer Pujades), el senyor Campmany vingués a fer la presentació del balls. “Estava assegut a una llotja a l’esquerra de la sala i abans de cada ballet s’aixecava i, sense apunts, feia una presentació molt acurada de cada dansa”.

Anuncis