L’Estel de Natzaret: la tradició mana

L'Estel de Natzaret

PER NADAL la tradició mana, i no pot faltar el nostre L’Estel de Na aret, L’Estel per antonomàsia.    Com ja hem dit, la tradició mana, i la representació de L’Estel es va moure dins dels cànons clàssics. O sigui, amb les mateixes escenes que els darrers anys, incloent l’encontre de les cases de Jehú i de Neftalí camí de Jerusalem que s’havia recuperat l’any anterior.   Van estar molt bé les noves coreografies dels éssers infernals del primer acte, i també l’esponjament —altrament dit “menys persones al voltant del foc empentant-se per escalfar-se”— de l’escena del Bosc Nevat. Una altra novetat van ser els vestits que van estrenar Sant Miquel i Satanàs, amb desigual acceptació per part del públic. Caldrà que passin algunes temporades per tal que ens hi acostumem.  En la funció del dia 17 de desembre, els personatges principals —i també els secundaris i el cor de pastors, és clar!— van estar a l’altura del que s’espera en un Estel. Cal destacar la solvència del David Segú i la Maria Jové en els seus papers de Satanàs i Sant Miquel, la versemblança gens impostada que l’Aleix Bonet està aconseguint per al Naïm, la veu de la Irena Hervella com a Mare de Déu i els recitats de la Mireia Martínez en el paper de Sant Gabriel.  Els personatges còmics van estar en la línia esperada, i no van faltar els acudits inspirats en l’actualitat més rabiosa: el 155, les eleccions, Star Wars… Amb aquest truc, mai saps si segueixen el guió o improvisen. Com a fet curiós, cal esmentar l’actuació del Marc Grau i el Nil Grau (pare i fi ll) en els papers de Mataties i de Benjamí. En Joan Olivé, en Jonàs, no va deixar passar l’ocasió per fer-ne broma. En un altre ordre de coses, va ser molt emotiu l’homenatge al recentment traspassat Tomàs Giol, amb l’escenari fosc i el canó enfocant directament el seu barret d’Uries. Després d’uns segons d’incertesa, la sala va esclatar en un fort aplaudiment mentre algú cridava: “Tomàs, va per tu!”  En la funció del 7 de gener es va produir la lesió del Satanàs, la Núria Recasens, a l’escena de “La temptació”. Va ser substituïda pel seu pare, en Josep Maria Recasens, un d’aquells satanassos de tota la vida que, casualment, passava per allà. Donant-los guerra, vam comptar amb les magnífi ques actuacions de la Laura Clarós com a Sant Miquel i del Guillem Arias com a Naïm. Cal destacar uns joveníssims Jonàs i Mataties, en Marc Ribalta i en Guillem Arola, cada vegada més segurs en el paper i que es van fer seu l’escenari, acompanyats del Gerard Puig com a Benjamí, fantàstic en el seu debut en el paper. També el tàndem diabòlic que formen els germans Kírian i Aleix Bonet en els papers d’Asvherus i Somiel, i les dolcíssimes interpretacions de l’Elisabet Coll i Ariadna Albertos com a Verge Maria i com a Sant Gabriel, respectivament.  Finalment, només resta aplaudir la feina de l’Elvira Fernàndez i de tot el seu equip. Aplaudir i agrair la tasca que fan per mantenir la principal tradició del Centre ben viva. En resum, un nou Estel per afegir al record de tants Estels. Tots iguals i tots diferents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s