‘La senyora Stendhal’ de Rafael Nadal

La senyora Stendhal, de Rafael NadalVàrem celebrar el 15è aniversari de les tertúlies llegint la novel·la de Rafel Nadal La senyora Stendhal. L’autor de l’obra ens hi va acompanyar i, naturalment, no va faltar el pastís d’aniversari ni el cava.  Però anem al llibre, que és el que més ens interessa. La senyora Stendhal és una novel·la centrada en la postguerra espanyola i situada a les comarques de Girona. Tema i zona on l’autor es belluga amb una facilitat total, pel coneixement en primera persona que en té i per l’aprofundiment sobre el terreny que en fa. Com en altres llibres de Rafel Nadal, hi ha una barreja de realitat i fi cció. L’autor s’ha documentat a fons per no deixar cap cap sense lligar i per donar un aire de veracitat absoluta al relat.   Es pot considerar que La senyora Stendhal té tres nivells de lectura. El primer nivell és la narració pròpiament dita, el fets que s’hi narren. Un infant de 8 anys és adoptat per una família amb arrels profundament republicanes en un poble de la riba del Ter, aigües amunt de Girona. En Lluc, l’infant, va creixent i seguint la seva trajectòria vital. En Rafel Nadal teixeix amb ofi ci la intriga —que no es desvetlla fins al fi nal de la novel·la—, a la vegada que relata amb realisme i sinceritat les conductes dels vencedors i dels vençuts, fetes de silencis, de venjances i d’odis viscerals.  El segon nivell és l’homenatge a les dones que s’hi fa, sobretot a través del personatge de la senyora Stendhal, però també gràcies a altres personatges femenins. Per Nadal, van ser les dones les que van ser capaces de superar el trauma dels vençuts, les que portaven la casa, menaven les terres i guiaven els fills. Són les que van mantenir el tremp i la força suficient per remuntar la depressió col·lectiva del bàndol perdedor. I el tercer nivell és la reflexió sobre el destí. Per la senyora Stendhal, el destí no és inevitable. Sempre es pot escollir. Mai s’ha de defugir la responsabilitat individual davant dels fets col·lectius. Els fets narrats a la novel·la semblen contradir la tesi de la senyora Stendhal, primer amb el seu fi ll Dani i després amb el Lluc. Però ella no desespera, i espera que, amb el temps, si no han mort abans, li donin la raó.  Com no podia ser d’altra manera davant de dos monstres de la comunicació com són en Rafel Nadal i en Francesc Romeu (el pre sentador de l’obra i introductor de l’autor), la tertúlia va esdevenir un diàleg, a voltes erudit, entre els dos personatges esmentats, amb maldestres intents del coordinador per reconduir el nivell tres, en el qual es movien els al·ludits senyors, cap a l’u i el dos, que era on s’havien quedat la majoria de tertulians. Exagero, és clar. És un plaer participar —de tant en tant— en una tertúlia tan instructiva i amena com la de La senyora Stendhal.

Eduard Martínez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s