Excuses

ExcusesAquest any l’obra de teatre de Nadal va ser Excuses, de Jordi Sánchez (no l’empresonat a Soto del Real quan redacto aquest escrit —esperem que en llibertat quan es publiqui— sinó l’altre, l’actor i autor teatral). Excuses no es pot treure de sobre l’essència de Plats bruts, la sèrie d’èxit de TV3 protagonitzada per Jordi Sánchez i Joel Joan. L’argument: dues parelles es troben de manera inesperada per sopar i tot es torça de manera que, un any després, quan ho tornen a fer, les seves vides semblen haver canviat completament.   La primera sorpresa va ser que els quatre actors del repartiment no eren ni els protagonistes habituals de les obres de Nadal ni tampoc, en la majoria dels casos, els havíem vist fent comèdia. Malgrat el xoc inicial, tots van saber moure’s pel registre còmodament després d’haver treballat amb el Joan Asensio, el director, i el seu equip, sense descans els últims dies. El protagonista, la víctima de les excuses, el Dani Páez, va aconseguir lluir-se com mai en un paper esgotador. Va estar tan passat de voltes que l’entranyable Jesús feia riure amb tot el que feia. La seva dona Begoña, la Laura Clarós, una aposta segura damunt de l’escenari, amb molta presència i una mala bava que feia anar de corcoll a tota la resta. Els altres dos, la parella Albert Cobacho-Marta Aldea, un equip inseparable, com a parella enemistada de l’espectacle, van ser els pols oposats de rauxa i seny. A l’escenari, la colla d’en Pitu va tallar pel mig un menjador i va deixar al descobert la cuina i el lavabo; una idea d’allò més original i divertida. Ideal per mantenir el ritme trepidant de l’obra.  Excuses és un espectacle amb poca trama i molta gràcia. Va ser creat especialment perquè dos actors de moda poguessin lluir-se amb uns personatges que inevitablement recordaven el Lopes i el David de Plats bruts. El repte d’assemblar-se a la musa amb estil es va complir i els espectadors van riure a cor què vols, tot i que l’humor d’Excuses és, potser, massa groller. I això va dividir el públic del Centre entre els qui es petaven de riure, la majoria, i els qui s’escandalitzaven, pocs, però era graciós tenir-los a la butaca de la vora. Tanmateix, joves i grans van deixar la butaca, un any més, satisfets per l’obra de Nadal i Sant Esteve, i contents de no haver sabut trobar cap excusa per no haver vist Excuses.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s