‘Ànima’ de Wadji Mouaward

L’autor va trigar 10 anys —del 2002 al 2012— a escriure Ànima, la novel·la amb la qual vam acabar l’any 2017. Mouaward, escriptor i dramaturg canadenc d’origen libanès, pertanyent a la comunitat cristianomaronita, és conegut al nostre país per ser el creador de la peça teatral Incendis, que va tenir un fort impacte quan es va estrenar ara fa uns 4 anys.  Ànima és una novel·la en tot sorprenent. Destaca la qualitat de la seva escriptura i l’originalitat en les veus narratives. Cada capítol de les dues primeres parts és narrat per un animal diferent: des d’un insecte fi ns a un ocell, des d’un ase fi ns a un ximpanzé, passant per un peix o un os rentador. La tercera part la narra un gos i no és fi ns a la quarta i darrera que la veu narrativa la condueix un membre de l’espècie Homo sapiens sapiens. Una altra característica notable és l’horror i la cruesa trasbalsadora, fi ns a la nàusea, amb què es descriuen algunes escenes de violència salvatge; animal i humana. Cruesa que et transporta fi ns a l’absurd del comportament humà, en segons quines circumstàncies. I, fi nalment, per no deixar de sorprendre’ns, comprovem que la novel·la, que ha començat com un llibre de suspens, acaba amb el protagonista alliberant-se dels seus turments, d’un passat del qual és innocent, per retrobar la seva veritable ànima, ja lliure.  Tota la novel·la està envoltada d’un halo d’irrealitat. Semblaria que el dia a dia del comú dels mortals no s’assembla en res al relat d’Ànima. Però Mouaward, amb habilitat, ens condueix pels camins que l’interessen per fer-nos adonar de l’absurd de les nostres conviccions més fondes. No obstant això, hi ha molts moments d’esperança. Ara i adés, apareixen personatges disposats a ajudar, que observen el món amb equanimitat i, potser, el lector arribarà a la conclusió que no tot està perdut. Comparada amb l’assistència de les darreres tertúlies, aquesta va ser minimalista. Vull dir que vam ser poquets. Aquest fet, per una banda, és negatiu, perquè redueix les visions que es poden tenir sobre el llibre. Però, per l’altra, permet una més gran participació dels assistents i més fl uïdesa en les intervencions que fomenten l’intercanvi actiu de parers i punts de vista. Entre tots vam treure força conclusions de la lectura d’Ànima. Una lectura que va trasbalsar, però també va captivar. Els tertulians que no l’havien acabada van agafar noves forces per continuar, i els que l’havien deixada a mitges, penso, van retrobar l’interès per acabar-la. En resum, una novella molt recomanable. Va obtenir el Premi Llibreter 2014, i amb raó.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s